Ja em celebrat la desena festa del vi!
El deu del vi està de bones amb nosaltres, ens ha observat i ens ha posat en la seva atenció, el nostre goig és gran, em ascendit a l’olimp dels etílics, el paradís de la parra i la vinya, el nostre got serà ple pels segles dels segles, mai més cap ressaca ens turmentarà, tot això concedit amb gràcia per haver fet de la desena festa del vi de la confraria del baix camp i rodalies una honoració sense igual, una trobada confraternitzadora entre confrares tots ells donats a la bota, al suc de raïm, al vi!
Un grup de fervents confrares realitza la peregrinació, passejà l’imatge de Bacus al llarg d’un camí que recorria el diferents espais on anteriorment s’havien realitzat les festes del vi de la confraria. Feren amb la bota i l’ampolla a la mà tres dies de jornada fins al Mas de Basteret on amb gran alegria i companyia, reunint el devots confrares al voltant de la música i el vi es celebrà la coronació d’aquesta gran festa, el dècim aniversari de la nostra gran trobada anual.
El confrare escribà, per a mantenir aquest esperit en els llibres de l’historia, deixà constància de les següents cites per a que quedin amb lletres d’or a la memòria dels confrares.
La primera jornada començà amb un gran esmorzar per poder enfilar el camí riu amunt, camí clar primer i salvatge després, s’ens presentà un enigma al molí de l’ombra que no vam poder resoldre, els confrares se les van veure de tots colors per seguir la vall del Brugent, veient-se obligats contínuament a lluitar contra al corrent del riu per poder seguir endavant, però amb les forces intactes i just avans del vespre aconseguiren arribar al Molí d’en Fort, on una gran rebuda, un gran sopar i una gran vetllada de dansa i música posar als confrares a dormir ben tard i ben contents.
La segona jornada començà ben avançat el matí, arrencant amb energia les lleganyes els confrares tornaren a iniciar el camí, previ traguet de vi, el camí fou curt, pel que es precisa de llargs banys, bones migdiades i dinars atapeïts per recuperar forces i arribar-se al Mas de Joaquim, esplèndida tornà a ser la benvinguda, ufanós el sopar, i per afecció i ganes també al música i el vi.
La tercera jornada de peregrinació recorregué l’últim tram de riu Brogent, després de deixar-lo i enfilar la pujada que mostrà als confrares els primers castanyers i roures de la vila vermella, el bosc sorprengué als caminants amb la seva màgia, d’allí en sortí un mag que feu les delícies dels confrares tots suats, una gran trobada amb més confrares al final de la pujada i un gran dinar confraternitzar, van donar als devots peregrins les últimes forces per arribar a la vila vermella de patates i castanyes, allí i per deliri dels presents es celebra una lluïda desfilada on és passejà al so de la música la imatge del Bascos tot atravessant el poble, i com tot s’acaba, el camí també va arribar al seu final al entrar a la font de Mas de Basteret. Però això fou només el principi.
Per que tot seguit començà la festa! I els balls en rotllana, i el pastís d’aniversari, i el pregó, i el magnífic sopar, i el l’estrena dels Samba l’olla, que fins portaven una cançó d’aniversari per la festa, els confrares d’honor tornaren com en totes les festes del vi hagudes i per haver a cantar les cançons de taverna, i les frases, i el fanalet, i el rapero de Collserola, i sorpresa! Un punxadiscos a la festa del vi! I ja surt el sol... I l’endemà un goig a sobre de tots nosaltres, una jornada de pau i retrobament, l’últim pas després d’haver arribat al ...
Deliri Final!
